La nostra operació bolquer va començar aproximadament cap als 20 mesos d'edat, el Biel sempre m'acompanyava al lavabo (bueno de fet m'acompanyava a a tot arrèu, no em podia perdre de vista) i cada cop que anava al lavabo li deia "vaig a fer pipi" o "vaig a fer caca". Al principi la cosa quedava aquí, fins que un dia va mostrar interès pel que era el pipi i que era la caca. Jo li ensenyava, igual que li explicava quan li canviava el bolquer. Al final vaig decidir posar un gibrell al costat del sanitari, i així, cada cop que entrés al lavabo amb mi ell també podria seure si li venia de gust. Hi havia dies que seia moltes vegades, dies que no volia seure, algún dia ens trobavem algún pipi, aquell dia feiem moltes festes i aplaudiem, llavors ens despediem del pipi i tiravem la cadena. Van ser dies de molta paciència, treu/posa/treu/posa bolquer pero poc a poc va anar captant el concepte, si més no, ell sabia que del seu cos surtien fluids i que aquests fluids havien de fer-se al lavabo. Llavors va arribar el bon temps. Amb el bon temps va arribar l'epoca de nudisme a casa, a casa, a l'estiu, anem despullats. Aprofitant això també ens vam despullar de bolquer (a casa), li explico al Biel aquesta nova etapa i li compro un altre gibrell, aquest el col•loco al menjador. Li dic que quan necessiti fer algo ho faci al que tingui més a la bora i després m'avisi. Dit i fet, a casa tenim el tema controlat, un parell de caques al mig del menjador mentre jugava pero la resta controladissim.
Ens passa l'estiu i tot i que a casa el tema està controlat, quan estem fora els bolquers surten molls i sense avís, li preguntem i sempre diu que no. Vaja! Negativa total a desfer-se del bolquer fora de casa. Cap problema, no el treiem encara. S'acosta la reunió de l'escola i l'inici del curs escolar, p3 ens espera. Li comento a la mestra/tutora del Biel, encara no li em tret el bolquer, no està preparat. La mestra No ens mostra cap tipus de preocupació, li explico el tema dels bolquers de roba, tampoc ens mostra cap tipus de rebuig. I així, decidim començar una nova etapa. El Biel algún dia estarà preparat i m'ho farà saber. Llavors s'ens acudeix una idea, tenim una setmana d'adaptació, una setmana de hora i mitja tan sols fora de casa. Ho podem aprofitar, podem fer un pipi a casa abans de marxar i intentar aguantar aquesta hora i mitja sense bolquer fora de casa. Ho fem. Funciona. I no només això, sinó que a més, el Biel demana fer un pipi a l'escola cada dia. És meravellós, el segon dia em llenço a la piscina, avui no posarem bolquer després de l'escola, anirem al parc sense bolquer. Dit i fet, arribem a casa secs i havent deixat un pipi al costat d'un arbre pel camí. A partir de llavors decidim no posar bolquer durant el dia, encara que estiguem fora de casa, el Biel ho accepta estupendament i avisa sempre. Sembla que això ja se'ns acaba. Un dimecres, a la nit, just abans d'anar a dormir, el Biel em diu "Mama bolquer no". Les paraules màgiques. Finalment,el Biel ha decidit que no vol portar el bolquer. Li dic que em sembla estupendu i que només li posaré per dormir a la nit i en quant estiguem una temporada llevant-nos secs també el treurem. Hi està d'acord. I dit i fet. El Biel ja no porta bolquers, des de fa dues setmanes només ha mullat el bolquer dues nits. El Biel s'ha tret el bolquer quan ha estat llest, el Biel ha decidit quan ho haviem de fer.
Respectant el ritme dels nens i fent-los particeps de tot allò que els afecta, els enfortim, els empoderem, els donem seguretat en si mateixos. En definitiva, els eduquem. Jo mai li he dit res si feia algun pipi o alguna caca al mig del menjador. Mai le renyat, mai ha caigut una llagrima dels seus ulls d'impotència i de ràbia per no entendre el que passa i no poder-ho controlar.
Aquesta ha estat la nostra experiència. I n'estic molt satisfeta.
(fotod de record dels ultims bolquers que va dur)
-Mama-
