dimarts, 30 d’octubre del 2012

(VIDEO) Ecografia 4D del BIEL de 32 setmanes!!

Holaaaa!!!

Ja torno a ser aquí! La setmana passada vam anar a fer-nos una altre ecografia 4D, la mama i el papa van poder-me veure molt més gran i grassonet. Ja no se'm veu tant bé perquè com que sóc més gran tinc menys espai i estic més xafat, però tot i així van poder veure com obria i tancava els ulls, com m'enfadava, com movia les mans i els peus i com empassava líquid amniòtic (això és molt bona senyal perquè vol dir que estic imitant la respiració i estic fent funcionar els meu sistema digestiu, perquè quan surti ho sàpiga fer molt i molt bé)

Us deixo un parell de videos del que van veure els papas de mi i veureu com he canviat des de la setmana 25!


Obro i tanco els ulls i tinc un peu al davant de la cara


estic enfadat i empasso líquid amniòtic


BIEL



dilluns, 22 d’octubre del 2012

Principi d'un gran canvi



Hola a tothom! aquest cop no seré jo qui us escrigui, aquest cop llegireu en primera persona, escrit per la mama, el que va passar just a l'inici de tot! Espero que us agradi!



Tot va començar el dijous 12 d’Abril del 2012. Vaig sortir a entrenar com cada dia, una sessió suau de trailrunning, per la muntanya del darrere de casa i quan només portava uns 40 min d’entrenament vaig sentir que el meu cosa deia “prou”. No ho entenia “serà un mal dia” vaig pensar. Vaig intentar continuar i només feia que repetir-me a mi mateixa, “controla la respiració”, però res, no podia seguir, estava esgotada....així que vaig donar mitja volta i vaig enfilar direcció cap a casa. De cop i volta em vaig quedar paralitzada, acabava de venir-me al cap un pensament: “ quin dia som?” només deia que pregunta-m’ho i per molt que ho intentava no aconseguia recordar-ho. Quan baix arribar a casa el primer que vaig fer va ser mirar el calendari: “1,2,...dos dies només”.
Vaig aparcar aquest pensament i em vaig ficar a la dutxa. A l’endemà tot va transcorre amb normalitat . No vaig sortir a entrenar, tenia que baixar a Barcelona a recollir el meu dorsal per la cursa del corte inglès, a plaça Catalunya vaig trobar-me amb el bus de la donació de sang, mi vaig acostar, ja feia tres o quatre mesos que havia donat sang així que ja em tocava. Vaig seure a omplir el formulari i llavors ho vaig recordar, em va tornar aquell pensament. Estava gelada, no sabia que fer, vaig decidir deixar-ho estar i baixar del bus.
Vaig trucar al Josep “carinyu hem de fer-nos la prova, tinc tres dies de retard”. La cosa va quedar aquí, era molt d’hora la veritat, encara podia ser una falsa alarma, però jo tenia un pressentiment. Aquest cop no sortiria negatiu, ho sabia.
A l’endemà, el Josep va marxar a la feina i jo tenia un dia complet amb castellers, era ideal per no estar tota l’estona rumiant, però no ho podia evitar, des de les 7 del matí que em vaig llevar no parava de pensar-hi. La veritat és que va ser un dia molt llarg, massa hi tot. Quan vaig arribar a casa estava atacada dels nervis. Va arribar el Josep i ens vam tancar al lavabo. Estava tant nerviosa que no vaig poder treure ni una gota. Vam tornar al menjador, el Josep es va adormir i jo tenia ganes d’anar al lavabo. Vaig decidir anar-hi sola, “serà millor, amb una persona nerviosa al lavabo ja n’hi ha prou” vaig pensar. Aquest cop si, vaig mullar la tira reactiva, li vaig posar la tapa i ho vaig deixar sobre la pica.
Aquí comença el pitjor, aquí començar el minut més llarg de la teva vida, no us podeu arribar a imaginar el que pot arribar a sentir i pensar una persona en aquest període de temps tant curt. El cor semblava que volia independitzar-se de mi. No sabia quant de temps havia passat, ja no comptava els segons, de fet si que ho feia, però a un ritmes quatre vegades més ràpid del normal així que ja no sabia quant de temps havia passat. Ja no aguantava més, vaig aixecar la vista i vaig mirar...
Allà estava, davant meu, estava veient la proba que em deia que ja estaves de camí. No vaig ser capaç de fer res més que quedar-me mirant, no podia reaccionar, no podia parlar, no podia pensar, no em podia moure, només podia mirar. No se ben bé quanta estona vaig estar allà dreta mirant la proba.
Quan vaig ser capaç de fer arribar l’ordre, els meus peus es van moure i vaig tornar al menjador, vaig despertar el Josep i li vaig plantar el predictor a la cara. Se’l va quedar mirant i només mirava. Vaig pensar que li estava passant el mateix que a mi, així que el vaig deixar que seguís mirant. La veritat és que la cosa va quedar aquí, no vam dir-nos gaire res, vam seguir mirant la televisió i vam anar a dormir.
L’endemà va ser diferent, vaig llevar-me amb aquell nervi ficat al cos, aquell nervi que no parava de recordar-me una vegada i una altre el que havia passat la nit anterior. Va apareixer aquell còctel de sensacions impossible de descriure: felicitat, alegria, por, dubtes, angoixa, emoció,....t’envaeix un sense fi de sentiments que no pots controlar, però sobretot set planta aquell somriure a la cara i ja no el deixes mai més.
Aquella mateixa setmana, el dimarts,  tenia visita amb la ginecòloga pels resultats de la citologia de la visita anterior, així que quan vam arribar va ser el primer que li vam dir. Ens va dir que no ens alegréssim tant d’hora, s’havia de fer una analítica per comprovar-ho. A l’endemà al matí em van punxar i fins el divendres no sabríem res....Un altre cop esperar, “odio esperar” només em passava això pel cap. Després et donés compte que et passes 9 mesos esperant, t’agradi o no, però cada dia esperes. Finalment arriba el divendres, agafo el mòbil i truco a la consulta, em tremola tot, demano per la ginecòloga i li pregunto si te els resultats “un moment, espera”. ESPERA!!!! Porto tota la setmana esperant....sento que si torna a posar, feia sorollets amb la boca, estava llegint els resultats, i de cop i volta diu: “Enhorabona, estàs embaraçada!!!”

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Sóc un Karateka (video)

Bon dia!!!

És veritat com diu el títol sóc un Karateka. De fet és el meu segon nom, em dic Biel Karateka jajajaja és broma, però la mama ho sap bé que em va a la mida aquest nom. 
Ella no para de queixar-se que no paro quiet i no és queda pas curta, la veritat és que no paro en tot el dia, ni en tota la nit. Ja pot estar estirada, sentada, dempeus,...que jo no paro que bellugar-me. El papa diu que és perquè tinc ganes de surtir. La mama li diu que espera que no surti així de mogudet, perquè llavors ja no només serà ella la que no dormi sinó que ell tampoc ho farà.

L'altre dia va aconseguir fer un parell de videos de la seva panxa metre jo tenia un dels meus combats rutinaris, tot i que no era el dia més mogudet es pot apreciar bastant bé quins són els meus moviments.

Espero que disfruteu del combat.... 





BIEL

dissabte, 13 d’octubre del 2012

La Panxa de la Mama


Avui us deixo una mostra del que ha sigut fins ara l'evolució de la panxa de la mama
setmana rere setmana he anat creixent dins seu i de moment a les 30 setmanes estem així.
Al principi semblava que no volia surtir però llavors ha sortit de cop i volta.

El papa li fa molts massatjitos a la mama i de tant en tant també me n'intenta fer a mi acariciant-li la panxa, ho fa molt fluixet perquè li fa por fer-me mal, però de vegades ni ho noto amb tot el liquid, grasa i pell que hi ha entremig, però quan ho noto li responc amb algun moviment i alguna patadeta i cop de puny.

Doncs aquí teniu el meu xalet particular on hi porto visquen 7 mesos i d'on surtiré d'aquí 2!!


Us diré una cosa però que quedi entre nosaltres. Al papa tamé li ha crescut la panxa, no com la mama però si una miqueta. Deu tenir enveja jajajaja!!!

BIEL

divendres, 12 d’octubre del 2012

LA MÚSICA D'EN BIEL


Avui us ensenyaré quin és repartòri de cançons que me fet un fart d'escoltar durant l'embaraç i que m'agraden molt, sobretot perquè les escolto quan estic amb la mama a soles o amb la mama i el papa, i com podreu comprovar ja tinc una cultura musical molt variada.
Només us en posaré unes quantes perquè podria passar-me dies buscant totes les cançons que m'han agradat o això creuen els papes!!

Començaré amb l'ultima adquisició, la mama la va escoltar per primer cop i li va encantar i quan l'escoltem li tiro una patadeta a la costella:

Of monsters and man-Little talks

El repetòri de rock català:

Sopa de cabra-el far del sud
sopa de cabra-seguirem somiant

Lax'n'busto- si te'n vas

companyia electrica dharma-la gent vol viure en pau

Sau-Boig per tu

whyskin's-com m'agrades

Sangtraït-Lluna negre

cesck freixas-la petita rambla del poble sec

Gossos-Alguna cosa

La pegatina-Gat rumbero 

(La Rumbeta m'encanta igual que a la tieta Laia)


Aquestes dues cançons són molt especials per la mama i me les posa perque li recorden a l'avi Jordi!!


Encara que la mama no enten perque m'agrada molt aquest cançó, quan l'escolto tiro moltes patadetes fluixetes com si estigues content:

The Ting tings-That's Not my name

anda que sóc tonto, el que passa és que m'agraden les roses jajajaja

Faith Hill-This Kiss

Amb aquesta ens relaxem la mama i jo, perquè ens agrada a tots dos:

celine dion-Because you loved me

Amb aquesta ens despertem molts dies al mati, ens anima bastant:

Dorotea Mele & Gabry Ponte-lovely on my hand

La mama es posava aquestes cançons per anar a corre i ara me les posa per passejar junts:

Marlon Roudette-New Age

Sean Paul-She doesn't mind

Michaela Wright-Never  Gonna give in


Aquí una miqueta d'influència del papa, quan les escolto em surt la vena rockera i la mama s'enrecorda de qui ja sabem...

Red Hot chili peppers-The adventures of rain dance maggie


Status Quo-whatever you want

Bon jovi-Superman tonighth  (aquest cantant li encanta a la mama)

AC/DC-Highway to Hell

Nirvana.smells like teen spirit



Algunes mítiques que també m'agraden:

the Police-every breath you take

Simon&Garfunkel-Sounds of silence


I no pot faltar la cançó del papa i la mama (són uns romanticons):

Louis Amstrong-what a wonderful world


Al final us he posat moltes cançons i tot i que en falten moltes ho deixo aquí, espero que us agradin.
I recordeu que la música és una crit de llibertat de la nostre ànima on hi reflectim els nostres pensaments i sentiments.


BIEL




dimarts, 9 d’octubre del 2012

Video ecografia 4D d'en Biel



Avui us deixo un parell de videos dels millors moments de l'ecografia que em van fer els papas a la setmana 25 de gestació!
La vam fer a Barcelona i va venir també el meu tiet Pol! A el Pol li va encantar i es va emocionar molt i no para d'explicar a tothom tot el que va veure a l'ecografia.
Va ser una experiència molt maca, gràcies a això no només han pogut veure la meva cara i començar a barallar-se a veure a qui m'assemblo, sinó que també han pogut confirmar que realment sóc un nen, que tinc tots els ditets de les mans i els peus, que tot el meu cos s'està formant perfectament i que sóc molt vergonyós. 
Com ja he dit abans són els dos millors moments de l'ecografia perquè són els moments que he apartat les mans de la cara i me deixat veure, a més he fet un parell de badalls i obria i tancava la boca com si volgués parlar, també obro i tanco els ulls, i tinc un somriure que té enamorada a la mama!

Espero que us agradin els videos i ja em direu si sóc guapo o no.

Biel badallant

Biel somrient


Biel



dilluns, 8 d’octubre del 2012

Cap de Setmana

Avui estic molt content, sabeu perquè? doncs perquè un munt de gent em diu que li està agradant molt el meu Blogg, que és una gran idea, que els hi fa molta ilusió llegir el que escric i que em segueixen amb entusiasme. I això que només he publicat 3 entrades!!

Bueno avui us explicaré una miqueta com han anat aquests dies que no he escrit res. 
El divendres vam tenir metge, en van dir que tot estaba correcte com sempre, el test d' O'sullivan del tercer trimestre ha sortit bé així que res de diabetes gestacional (perfecte perquè podré seguir menjant tot el que m'agrada), en canvi l'analítica si que ha surtit una miqueta alterada aquest cop, la mama té mancança de ferro i té les defenses un xic baixes, per això està sempre cansada i només té ganes de dormir. Però ja ens hem posat "manos a la obra" per recuperar-nos i seguir a tope. També sabem d'on ens ve aquest horrorós mal d'esquena i, en conseqüència, els problemes de ciàtica, com que sóc un nen gran el pes de la panxa li està provocant una hipercorbatura a les lumbars (més de l'habitual) i això fa que li faci molt mal i al final de dia sembla com si l'haguessin apallissat. Això esperem poder reduir-ho amb la piscina, el pilates i els exercicis de les clases de preparació al part que ja em començat.

aquí estic a dins la mama

De moment la resta tot genial, ultimament "estoy que me salgo" i no paro quiet, de vegades fins hi tot li faig mal a la mama, i sol ser quan la mama s'intenta relaxar...ho sé, sóc un punyeteru!!!

Aquest cap de setmana hem tingut el concurs casteller, i hi hem anat amb la meva colla, l'actuació no va surtit del tot rodona però deu ni dó, vam carregar el 2d8f que és un castell molt complicat i el que li tenim moltes ganes, però com que va caure i alguns es van fer mal, no vam poder ni intentar el 4d8 també tant esperat. Ara la intenció és descarregar-los tots dos per la diada de la colla, ja us explicaré que tal.
El més important de tot és que jo em vaig portar molt i molt bé durant tot el concurs i no vaig fer patir massa a la mama i vam poder disfrutar tots d'una gran diada castellera!

aquí estic amb la mama a punt per començar el concurs

I el diumenge, vam anar a dinar a casa de la meva padrina Kristina, amb els seus pares i també hi era el meu padrí Jordi. Ens ho vam passar molt bé i vam menjar també molt bé, i els padrins em van regalar una jaqueta xulisisisisma de llana feta a artesanalment per un senyor que en sap molt. Ja tinc ganes de poder-me'la posar!! 

Doncs fins aquí l'entrada d'avui, la mamano té més temps per perdre que té molta feina per fer!

Per cert....compte enrere...en 2 mesos coneixeré els papas!!!

BIEL

Els meus Padrins



Holaaaaa!!
Com vaig dir ahir, avui us parlaré dels que seràn els meus padrins.
Com que anteriorment a la familia la figura del padrí/na no ha cuallat del tot bé en quan a símbol al que represante i en funcions. La mama ha decidit que jo tindré 4 padrins!!! ni més ni menys que 4 i per a això ha escollit a les 4 persones que en el moment que va sapiguer que jo vindria a aquest món la van recolzar més. No seràn ni els millor ni els pitjors però són els escollits i els que m'estimaran molt molt molt!!
Evidentment la figura del padrí/na ja no té el mateix significat que fa anys, el qual era la persona que s'encarregava de la criatura si als pares els hi passava alguna cosa...i tot això s'havia de jurar davant de Déu, en una esglèsia i en una cerimònia que li diuen "el bateig". (un tema que ja en parlarem algún dia)
Doncs ara, els padrins han perdut, per sort o per desgràcia, aquesta responsabilitat i segons sembla, s'han de dedicar a regalarme la mona i la palma per setmana santa i a enrecordar-se de mi pel meu aniversari, i això, els que ho fan, que com ja he comentat històricament a la familia això no ha sigut així.

Tornant al tema dels meus padrins, la mama ha escollit a 4 persones molt importants per ella. Bueno si fos per ella n'hagués escollit moltes no, motissimes més, però no puc tenir tants padrins així que van escurçar la llista fins a quedar-se amb aquests 4!!
Evidentement els meus padrins no auràn de fer la figura de "antaño" de padrins, la mama diu que es conforma amb que m'estimin molt i s'enrecordin de mi de tant en tant, tot i que estic superconvençut que no serà així, jo estic superconvençut que s'enrecordaran de mi cada dia :) !!

Aquestes  4 persones són: la Kristina i el Jordi, i l'Alode i l'Angelito!!
Us expliacaré una miqueta qui són. La Kristina porta en la vida de la mama...ufff...molt més temps que ningú.  Ella és de Rusia i va venir a viure al costat de la mama quan tenia 9 mesos i entre elles es porten un any així que fa....mmmmh.....22 anys que es coneixen i s'aguanten cada dia. Gràcies a ella i a la seva familia la mama va aprendre rus quan era petita i ara es veu que la mama els hi ha dit que tenen l'obligació d'ensenyar-me rus a mi també.
El Jordi, és una amic de la mama de fa anys, també es van conèixer perquè van ser veïns, quan tenien 14 o 15 anys, després el Jordi va conèixer la Kristina i després es van ajuntar. La mama ja té ganes que facin un amiguet per mi :) !!
L'Alode i l'Angelito van apareixer a la vida de la mama una miqueta més tard, però van apareixer en el pitjor o millor moment, no sabriem com definir-ho, la qüestió és que van aparèixer en un moment molt decisiu i ara s'han convertit en un complement indispensable en la vida de la mama. No són parella com la Kristina i el Jordi, però (això que no ho sàpiga ningú) la mama n'està seegura que ho acabaran siguent, encara que ells diguin que no!! 

Doncs aquestes seràn les persones responsables d'encarregar-se del recolzament moral a la mama i el papa i de mimarme molt quan neixi. Queden així presentats.

BIEL  


 

Comentarios

Biel, seràs el nen de la sort. De moment tindràs quatre padrins i això ja et fa ser un nen privilegiat, L'entrada al món és una cosa molt important i els teus pares ho estan preparan d'una forma molt especial. Amb ells aprendràs a abraçar a estimar i a demanar perdò quant calgui. A part de tot això, també vull què m'estimis a mi , tant si hi estic com si no hi estic. La teva iaii Nuria Puig Marco

siempre me acuerdo de ti y te querré mucho mucho

Q ganad q tengo d q nazca!! Y axuxarlo!! Demoemnto te axuxare a ti con cuidadin jajajajaj!! Te quiero un monton!!!

Eiiiii!!! Vaig mirar lo del blog!! K fuerteeee!? Jjejeej k bobic lo dels padrins!!? Sempre ja tu dic per lo segur k sempre starem al seu costat!!!! Jejeej tindra padrins fins a aborrir!!! Petonet

La meva gran familia



Avui us parlaré de la meva familia.

 El meu papa es diu Josep i la meva mama es diu Thaís, els dos són sanitaris i treballen a les ambulancies que fan molt de soroll, bueno la mama ara no pot perquè em porta a dins. Els dos estan emperrats en que a mi també m'agradi el món sanitrai quan sigui gran, però ja veurem...
Com a Hobbies el papa en va bastant escàs, li agrada molt viatjar i fer footing i ara la mama la enganxat a fer castellers. En canvi, la mama no para quieta, a part de viatjar, fa escalada des dels 3 anys, esquia des dels 13 mesos, fa alpinisme, submarinisme, BBT de muntanya, runing, natació, castellers,...i tot el que se li posi per davant ho ha de provar.
Evidentement a mi em tocarà fer totes aquestes coses i quan sigui gran ja decidiré si m'agrada o no. 
A casa són tots del Barça, així que jo també, i pobre de mi que digui el contrari, perquè el papa ja està pensant en comprar-me l'equipació, i la mama li diu que s'esperi a que sigui una miqueta més gran, que sinó no la podré aprofitar.
Vivim a La Roca del Vallès, però el papa és de Barcelona ( un kamaku com diu la mama) i ella és mig de Camprodon mig de La Roca des d'on viu des de fa anys.
Ja em tenen preparada l'habitació i quasi totes les coses necessaries i ja m'esperen amb impaciència.



Per part del papa, tinc dos tiets, el Jordi i el Francesc, no els veiem molt sovint perquè entre els diferents horaris de feina i que cadascú viu a un lloc diferent és complicat coincidir. Però us podria dir que són igualets que el papa, mooooolt alts i amb els ulls clars i evidentement la mama diu que jo surtiré igual. Segons sembla la iaia per part del papa em cuida des del cel, però el seu germà viu a Elx, on hi viu amb tota la seva familia, els cosins Jaume i Jordi i tots els seus fills

Per part de la mama la cosa és més complicada encara. Per començar tins dos tiets molt joves i guapos, la Laia i el Pol, que m'estimen amb bojeria i encara no em coneixen. També tinc la iaia Silvia i l'avi Isma, i l'avi Jordi que també m'estima molt i em cuida des del cel i el caràcter del qual la mama vol que heredi (ja ho veurem). 
Per part de la iaia Silvia, tinc la besavia Fina (que és una viatjerafiestera) i la iaia Nuri (que a la mama li encanta com cuina), el besavi Carles també està al cel, la tieta nuri i uns cosins el Gerard i la Marta.
Per part de l'avi Isma, tinc els besavis pepe i reme (que són superjoves) i la rebesavia paquita. També els dolors i joan i una cosineta de 2 anys la Júlia.
Per part de l'avi Jordi, tenim tota la familia de Camprodon, els tiets Laura, Jaume, Antonia, Esteve, Paqui i Venancio i els cosins Jordi, Sandra, Joan, Laura i Jaume (que també em cuidarà molt des del cel) i els cosinets petits el Marc, l'Oriol i la Carla. I unes cosines llunyanes que es diuen Sonia i Anna que també m'esperen amb impaciència.
No em deixaré tampoc la iaia postissa Coral, que ja em mima massa i encara no he surtit de la panxa de la mama.

Crec que no em deixo a ningú....es que som tanta familia!!!
M'agradaria posar alguna foto però encara no sé com es fa, de fet faig un llamamiento a que si hi ha algú disposat a ensenyar-li a la torpe de ma mare ho agrairiem, gràcies!!
Doncs avui ho deixo aquí, demà us presentaré als que han de ser els meus padrins.

BIEL


Comentarios

Biel, en la nanera què et mous, seràs un nen espavilat hasta arribar a esgotar als teus pares.
En la mare què tens,ja cal que amplíïs les teves cualitats d'escalar
muntanyes i arribar al cim. Aixì, què espavila !!!
La teva iaii Núria.

hola BIEL ..la teva mare té raó ja de ven petita la portavan a tots els llocs
i estic segura que si el teu avi JORDI visques ..l'ho primer que diria el veure't
...jo t'ensenyaré escala i seria l'home més feliç del mon !! t'estimo BIEL !! la teva tieta ANTONIA ..

Comencem l'aventura



Doncs aquí comencem!!


Començaré presentant-me, em dic Biel, i sóc un nen molt molt petit, tan petit que encara estic a la panxa de la mama. 
Aquest blog ha decidit crear-lo la mama per poder-hi anotar tot el que li passa durant l'embaraç i tot el que encara ha de passar en la meva vida a partir del meu naixement, serà el quadern de vitàcora de la meva vida i així quan jo sigui gran ho podré llegir i rellegir tantes vegades com vulgui.
Encara no sabem ben bé com funciona aquesta pàgina, de fet portem una setmana per esbrinar com començar a penjar els escrits, però bueno poc a poc ens en sortirem.

Bueno que més dir-vos de mi, tinc 28+4 setmanes de gestació i haig de nèixer al desembre, la mama diu que surtiré el 13 o el 15, els metges el 21 i la gent bromeja que m'esperaré fis el dia de Nadal, cosa que la mama no vol ni en pintura, però la veritat és que surtiré quan jo ho cregui i serà el dia menys pensat. 
De moment no li estic donant masses mals de cap a la mama amb l'embaraç, tan sols ha tingut una petita infecció d'orina en la setmana 13 i ara ha començat amb els mals d'esquena que sumats als que ja tenia la fan patir una mica, però res que no es pugui suportar, ha pogut fer vida normal fins ara, no ha vomitat ni ha tingut nausees, no ha tingut problemes de tensió ni de sucre, les analítiques han surtit totes correctes, vaja...un embaraç per envejar.
I de mi, doncs diuen que també estic perfecte, dins dels persentils de creixement, amb tots els meus organs ben formats i jo només em dedico a bellugar-me molt, menjar i dormir. La mama diu que sóc un cigronet, ara ja sóc una cigronet molt gran, però ella continua dient que sóc els seu cigronet. I també diu que sóc molt guapo i que m'assemblo bastant a ella, amb això es recolza a l'ecografia 4D que em van fer i van poder espiar-me, jo crec que no sabrà lu guapo que sóc i a qui m'assemblo fins que no surti, però la deixarem  que s'il·lusioni.
Tinc una familia molt gran i a part m'han surtit molts tiets de sota les pedres i tots diuen el mateix quan veuen a la mama: "ai quines ganes que neixi". Doncs no sabeu les ganes que en tenen el papa i la mama, penso jo. Ja us aniré parlant de tots ells i de més coses que ens han passat i que encara ens han de passar.
De moment ho deixem aquí per avui.


Biel


Comentarios

Benvingut Biel a la blogoesfera

jajajjjaja quina bona idea tata laltre dia miran la eco diria q el nas sasembla al jusepp jejejje

LLEGIR LA HISTÒRIA DEL MEU MABOT-NET ÉS MARAVALLÓS AQUEST NEN
A SET UNA ALAGRIA MOLT GRAN A LA NOSTRA FAMÍLIA ... GRÀCIES BIEL..T''♥

Un nen és un somni d'amor fet realitat.
Biel, aqui a la panxa només fas que badallar i somriure i això ia et fa feliç. Centenars de paraules i un milió de pensaments no són suficients per celebrar el teu esperat naixement
Em sumo, a aquesta grant felicitació i dar-te la meva benvinguda
a aquest món. La teva iaii !!!!! Núria !!