Sovint sòl passar que les dones tinguin certs complexes amb el seu cos, mai solen estar contentes amb el que tenen i sempre treballen per millorar-lo o ho intenten. El cas és que jo mai m'havia preocupat pel meu físic, ni tan sols em preocupava el que pensessin els demés, jo estava encantada amb les meves cuixes generoses i el meu petit michelin, a més, sóc molt alta i amb l'esquena així que sempre he fet més bulto que moltes altres dones. El cas és que jo estava contenta emb el que tenia però tampoc em considerava una "top model" ni molt menys i més aviat m'agrada passa desaparcebuda i no ser el centre d'atenció.
Durant l'embaraç el cos de les dones cambia i molt, però és un canvi que solem acceptar molt i molt bé i mira que ens passa tot el contrari del que volem, ens engreixem, però és per una molt bona causa així que no ens sap greu. Si que és veritat que l'adaptació a un cos voluminós és complicada i cap al final és molt agobiant, et costa moure't, no pots dormir, et fan mal els peus i l'esquena, la roba que t'agrada no te la pots posar,...però tot i així, estem contentes amb el nostre cos i, a part, no pares d'escoltar " que guapa que estas" "que bé que et senta l'embaraç" "no t'has engreixat gaire (ho escoltes encara q sigui evident que si)",... . i com en el meu cas i espero que com tothom, el meu marit em trobava molt sexy i no parava de recordar-m'ho. Es una etapa molt maca, tot i els canvis que comporta, però per increïble que sembli, les dones ens n'alegrem d'estar gordes i al final, trobem a falta i MOLT la nostra panxa.
El problema arriba després del part...després del part el teu cos és irreconeixible. Continues tinguen panxa, però molt lletja, continues pesant uns quants quilets més, però ja no els vols, et continuen fent mal els peus i l'esquena i ja no mola que duri tant, et costa dormir (almenys en el meu cas) sense el coixí maternal que t'ha acompanyat durant mesos i a sobre ho rematem amb que després d'embadurnar-te amb kilos i kilos de llet hidratant i cremes antiestries te'n acaben sortint igual. És un cos, completament extrany i diferent, un cos que no ens agrada GENS. I quan ens trobem en aquesta situació...realment, trobem a faltar el nostre cos de sempre, el que no ens agradava.
Ara miro fotos d'abans de quedar-me embaraçada i...osti...de "top model" em quedat que no però collons ESTAVA BONISSIMA!! Tenia un cuerpazooo!!
Penses bueno farem règim i exercici i això en quatre dies fora. Si, és possible, però ara mateix, penso en tornar a entrenar com abans i em canso només de pensar-hi. A part, que ja ho he intentat i es noten tots aquests mesos d'inactivitat d'exercici físic intens.
I el règim!!! UFFF! Com pot algú que s'ha passat 9 mesos menjant tot allò que li ha vingut de gust, amb els famosos "antojos", com pot deixar-ho tot de banda i dedicar-se a menjar verdura bullida i carn a la planxa. Jo NO!! Només de pensar en tot allò que haig de deixar de menjar ja m'entra la gana i dia que dius "Vinga avui farem bondat" dia que acabés menjant més porqueries que mai.
Hi ha dones ques'excusen dient "és per una bona causa" "a canvi tinc un regal preciós" i suposo que s'intenten autoconvencer a elles mateixes que no passa res per haver-te quedat així, em sembla molt bé, el teu cos ha cambia per una bona causa i tens un regal preciós, però jo aquest cos no el vull i segur que algún dia aconseguiré tenir el meu cos.
Després
Així és, acabes sent la mateixa persona però amb un cos diferent.
Thaís
