La meva primera vegada (2ª part)

Hola!!

Doncs aquí em teniu de nou, seguint descobrint coses noves i provant-les.

Aquesta és la segona part de coses que he viscut per primera vegada.

el meu primer mes

els meus primers esquís

primera conducció

primer carnestoltes

primer bany amb la mama

primera supercaca

primer contacte amb les cibercosinetes

primer tatuatge dedicat a mi

primer bany amb el tiet Pol

primera migdiada al meu llit gran

Primer refredat

primer cop que monto a cavall

primer bany amb el papa

les primeres vacunes...em van deixar KO

primera migdiada a casa els besavis i el Verik vigilant-me

primer cop que jugo

primera victoria del barça viscuda

primeres ulleres de sol

primer cop que sec a una trona

primer contacte amb una piscina

primera ascenció a un cim el Turó de l'home

primer Saint Patrick's Day

Primer dia del pare

I fins aquí la segona part de la meva primera vegada. D'aquí uns dies faig els 3 mesos i ja us explicaré com els porto.

BIEL

Les coses cambien (Thaís)

Doncs si, les coses cambien i molt. Per molt que ens capfiquem en que el fet de ser mares no ens cambiarà la vida, que seguirem igual però amb un bebé. Al final, les coses cambien.

En el meu cas, el primer que he notat és que m'agrada la xocolata, el pebrot, les olives, la clara de l'ou ferrat,  el KFC i el cafè descafeinat, cosa que abans de quedar-me embaraçada no m'agradava.

El segon que he notat és realment m'importa poc o gens tot el que no tingui a veure amb mi i la meva familia. I que ara sé el que significa estimar. Jo fins ara no estimava, ara ho faig i crec que és l'únic amor real que existeix en el món, l'amor pels fills, tots els altres amors són passatgers que poden durar més o menys i poden ser més o menys intensos.

El tercer és que ja no faig  tot el que feia abans tal i com ho feia abans, ara ho faig amb més ganes i amb la millor companyia del món. Vaig a la muntanya i vaig amb el Biel, vaig a la piscina i vaig amb el Biel, faig un viatge i el Biel ve amb mi, vaig a comprar i en Biel m'acompanya, faig un café amb els amics i en Biel fa la migdiada al costat,...continuo fent tot allò que feia abans però ara ho faig amb més il·lusió. Amb la il·lusió de fer-li descobrir al Biel el món que l'envolta i tot allò que a mi, la seva mare, m'agrada fer.

El quart que he notat és que ara dormo. Si, com llegiu, ara dormo cosa que abans no feia.

El cinquè que he notat és que tinc molta més paciència, molta més de la que tenia abans i mira que sóc molt pacient. He aconseguit ser suficientment pacient com per esperar 9 mesos i 4 dies per conèixer al meu princep blau, he sigut pacient per aguantar els dolors del part que m'ajudaven a fer que el meu fill s'obris pas dins meu per sortir i segueixo sent paciènt mentre veig el petit com crèix, aprent, es desenvolupa a poc a poc.

La sisèna cosa és que ara aprenc sense volguer-ho. Abans volia estudiar per aprendre ara cada dia aprenc coses noves, descobreixo coses noves, investigo coses noves i tot ho faig sense volguer. Senzillament aprenc.

La setena cosa que he notat és que ara gaudeixo molt més de tot allò que era rutinari per mi abans. Un esmorzar en parella, una abraçada estirats als llit, una mirada del Biel, un somriure picarón de bon matí, una bona pel·lícula, un bon llibre, una conversa interessant, un reportatje, fer la compra, un passeig,...Tot és molt més gratificant, tot és més complert perquè ara estic complerta.

La vuitena cosa que he notat és que si abans el meu cos era poc important per mi, ara ho és molt. Tinc un cos espectacular, increïble, perfecte. El meu cos ha patit una transformació increïble, s'ha estirat fins a triplicar el seu tamany i forma habitual, ha suportat durant 9 mesos el pes d'un altre ésser viu, he tingut dos cors bategant a la vegada, dos tipus d'adn diferents, dos personalitats diferents, ha patit el pitjor, inimaginable i inexplicable dolor que pot existir i ho ha fet de gust, el meu cervell era capaç de pensar en 100 coses a la vegada, ara és capaç de pensar en 1000 i tot i així rendeix igual o millor que abans que abans i ara no té res a veure amb el cos i la ment que eren abans, ara són diferents, són millors.

I la novena i ultima cosa que de moment he notat que ha cambiat la meva vida, són les meves prioritats, ara sempre sempre sempre, primer és el Biel i després jo. I me'n alegro.

Jo sempre havia dit que la meva vida no cambiaria, que seria igual, que seguiria fent les mateixes coses, que ser mare no m'impediria realitzar tot allò que m'havia proposat en la vida, però m'equivocava, ho plantejava malament, jo m'havia plantejat en la vida ser mare i m'havia plantejat fer-ho jove i evidentment ho he fet i amb això ja em vaig cambiar la vida, de fet ho he fet per cambiar la meva vida, per fer-la MILLOR. 

I ho he aconseguit! 

THAÍS

Els mocs

Hola!!

Sabeu què? Els mocs són una caca!!!!

Evidentement segur que tots haureu tingut mocs alguna vegada a la vostra vida, però jo és la primera vegada que en tinc i puc dir que són una caca. 

La Mama farà un parell de setmanes va agafar un encostipat horrorós i al final l'hem acabat passant tots a casa. Per sort jo nomñes he tingut mocs, però tela amb el mocs. 

Com que no sé mocar-me ni treure'm els que tinc el coll només fan que pujar i baixar, pujar i baixar, i això posa negra a la mama. Fem 4 rentats nasals al dia, al principi ho odiava i plorava molt però ara ja m'hi he acostumat i ja no dic res. I amb l'aspirador nasal em treuen els que poden. Esperem que això no vagi a més i que no se'ns allargui gaires dies més. Almenys no he perdut la gana, tot i que de tant en tant faig petits vòmits amb mucositat i segueixo dormint casi igual de bé, despertant-me de tant en tant perquè se'm tapa el nas i em costa respirar però segueixo dormint les meves 10-11-12 hores per la nit i faig bastantes migdiades durant el dia.

En fi....seguirem ammb la nostra particular lluita contra els mocs

BIEL

Ja tinc 2 mesos!!

HOLA!!

JA TINC 2 MESOS

Doncs si, sembla mentida però ja tinc 2 mesets. I és que el temps vola. Sembla que fos ahir quan escribia sobre el meu primer mes i ja vaig pel segon. Aquest segon mes em estat una miqueta refredats. Va començar la mama i al final ho hem acabat enganxant tots, però per sort no sembla que la cosa vagi a més de uns quants mocs i una miqueta de tos. 

Durant aquest mes hem passat el carnestoltes i la mama m'ha disfressat cada dia amb un traje diferent. M'ha disfressat de granota, d'elefant, de ren, de superman, de mickey mouse i de Buddy (el vaquero de toy story).

També he estat a casa del tiet venancio, celebrant l'aniversari dels 5 anyets de la meva cosineta Carla. I vam ser practicament tota la familia, tiets, cosins, nebots, avis,....tots ben apretadets al menjador! 

Aquest mes també he pogut veure als meus tiets Jordi i Francesc que des de que vaig nèixer que no els veia.

Hem estat més amb el meu tietet Pol, que per fi s'ha recuperat del refredat que arrosegava i ha pogut venir a casa a jugar amb mi, ens hem banyat junts i hem dormit junts. Ell s'ho passa pipa veient com aprenc coses noves i com progreso.

He descobert que puc somriure, començo a fixar-me més amb les coses, sobretot ninots de coloraines i em crida l'atenció la música clàssica i els dibuixos per nadons que fan per la tele. Començo a fer sorolls amb la boca, he descobert que serveix per parlar tot hi que encara no en sé, però si que deixo anar diferents sorolls segons el meu estat d'ànim. 

El Pol s'ha fixat l'objectiu que la meva primera paraula sigui "pol" així que es passa el dia dient-me "digues Pol, POOOL, digues P-O-L" i per altra banda, la tieta Laia vol que primer digui "laia" així que ja us podeu imaginar com són les converses amb els meus tiets.

Aquest ultim cap de setmana he vist nevar per primera vegada des de casa. Va coincidir que aquella nit jo em vaig despertar amb gana a les 6 del matí, cosa que no faig mai, i mirant per la finestra ens vam donar compte que estava tot blanc i que encara nevaba. La neu va durar poc sobre les 11 del mati practicament no en quedava ni gota però va ser maco poder veure el paisatge habitual que tenim des de la finestra de casa amb una color diferent.

A l'endemà vam estar a Catalunya en Miniatura.Que sembla mentida que siguent d'aquí de tota la vida ningú hi havia anat mai, així que vam fer una sortida amb el Pol, els padrins Jordi i Kristina i una amiga la Núria. Tot hi que feia molt de fred perquè havia nevat el dia anterior, ens ho vam passar pipa.

I amb l'arribada dels 2 mesos....arriba la revisió mèdica...i LES VACUNES!!!

Aquesta revisió mèdica es fa un control de pes i d'alçada, medeixen el peimetre craneal. Comproven la cadera, els pulmons, els cor, l'abdomen, ulls, orelles i boca. Control d'alimentació i de regularitat. I sobertot les temudes vacunes.

En aquest cas, han tocat dues punxadetes. He plorat bastant al moment de posar-les, però enseguida la mama m'ha calmat i m'he passat la resta del dia dormint, suposo que és una de les reaccions del cos a part de la febricula que tenia per la nit.

Cal dir que estic perfecte, peso 5,900kg i medeixo 62cm sóc tot un homenot i un cabezon com diu la mama perquè perimetre craneal de 42cm.

Hem estat mirant els percentils i estic en "lo mas altoooo"

Aquests són els meus percentils. Alçada; 97  Pes: 72  Perimetre craneal: 99

 Per als que no ho entengueu, volen dir que si jo estic en el percentil 99, vol dir que el 99% dels nens de la meva edat i el meu sexe estan per sota de les meves mesures.

Això que vol dir? Que estic fet tot un homenet!!

Però sobretot el més important d'aquest mes és que definitivament tenim establerta una rutina a casa.

Faig 4 apats diaris de 150ml:

 a les 9:30-10 del mati, 

a les 13:30-14h del migdia, 

a les 17:30-18h de la tarda 

i a les 21-21:30 de la nit.

Fem bany cada dia sobre les 20:30-21h

Dormo des de les 21:30-22h de la nit fins les 9:30-10h del mati

Durant el dia vaig fent migdiades de 2 horetes mes o menys entre àpats

Per tenir tan sols 1 mes i mig no està gens malament i ara que ja faig els 2 mesos augmentarem els bibis a 180ml. que ja em començo a quedar amb ganeta.

Doncs això és tot per aquest més. tindrem és i millor a la pròxima entrada.

BIEL