Doncs si, les coses cambien i molt. Per molt que ens capfiquem en que el fet de ser mares no ens cambiarà la vida, que seguirem igual però amb un bebé. Al final, les coses cambien.
En el meu cas, el primer que he notat és que m'agrada la xocolata, el pebrot, les olives, la clara de l'ou ferrat, el KFC i el cafè descafeinat, cosa que abans de quedar-me embaraçada no m'agradava.
El segon que he notat és realment m'importa poc o gens tot el que no tingui a veure amb mi i la meva familia. I que ara sé el que significa estimar. Jo fins ara no estimava, ara ho faig i crec que és l'únic amor real que existeix en el món, l'amor pels fills, tots els altres amors són passatgers que poden durar més o menys i poden ser més o menys intensos.
El tercer és que ja no faig tot el que feia abans tal i com ho feia abans, ara ho faig amb més ganes i amb la millor companyia del món. Vaig a la muntanya i vaig amb el Biel, vaig a la piscina i vaig amb el Biel, faig un viatge i el Biel ve amb mi, vaig a comprar i en Biel m'acompanya, faig un café amb els amics i en Biel fa la migdiada al costat,...continuo fent tot allò que feia abans però ara ho faig amb més il·lusió. Amb la il·lusió de fer-li descobrir al Biel el món que l'envolta i tot allò que a mi, la seva mare, m'agrada fer.
El quart que he notat és que ara dormo. Si, com llegiu, ara dormo cosa que abans no feia.
El cinquè que he notat és que tinc molta més paciència, molta més de la que tenia abans i mira que sóc molt pacient. He aconseguit ser suficientment pacient com per esperar 9 mesos i 4 dies per conèixer al meu princep blau, he sigut pacient per aguantar els dolors del part que m'ajudaven a fer que el meu fill s'obris pas dins meu per sortir i segueixo sent paciènt mentre veig el petit com crèix, aprent, es desenvolupa a poc a poc.
La sisèna cosa és que ara aprenc sense volguer-ho. Abans volia estudiar per aprendre ara cada dia aprenc coses noves, descobreixo coses noves, investigo coses noves i tot ho faig sense volguer. Senzillament aprenc.
La setena cosa que he notat és que ara gaudeixo molt més de tot allò que era rutinari per mi abans. Un esmorzar en parella, una abraçada estirats als llit, una mirada del Biel, un somriure picarón de bon matí, una bona pel·lícula, un bon llibre, una conversa interessant, un reportatje, fer la compra, un passeig,...Tot és molt més gratificant, tot és més complert perquè ara estic complerta.
La vuitena cosa que he notat és que si abans el meu cos era poc important per mi, ara ho és molt. Tinc un cos espectacular, increïble, perfecte. El meu cos ha patit una transformació increïble, s'ha estirat fins a triplicar el seu tamany i forma habitual, ha suportat durant 9 mesos el pes d'un altre ésser viu, he tingut dos cors bategant a la vegada, dos tipus d'adn diferents, dos personalitats diferents, ha patit el pitjor, inimaginable i inexplicable dolor que pot existir i ho ha fet de gust, el meu cervell era capaç de pensar en 100 coses a la vegada, ara és capaç de pensar en 1000 i tot i així rendeix igual o millor que abans que abans i ara no té res a veure amb el cos i la ment que eren abans, ara són diferents, són millors.
I la novena i ultima cosa que de moment he notat que ha cambiat la meva vida, són les meves prioritats, ara sempre sempre sempre, primer és el Biel i després jo. I me'n alegro.
Jo sempre havia dit que la meva vida no cambiaria, que seria igual, que seguiria fent les mateixes coses, que ser mare no m'impediria realitzar tot allò que m'havia proposat en la vida, però m'equivocava, ho plantejava malament, jo m'havia plantejat en la vida ser mare i m'havia plantejat fer-ho jove i evidentment ho he fet i amb això ja em vaig cambiar la vida, de fet ho he fet per cambiar la meva vida, per fer-la MILLOR.
I ho he aconseguit!
THAÍS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada