Avui fa un any!!!

Doncs si, avui fa un any que teniem entre les nostres mans aixó...

Us mentiria si us diguès que va ser un dia especial, que va ser el millor dia de la meva vida, que vam ser molt feliços en aquell moment, etc. Perquè realment no va ser així.

Feia 4 dies que en parlavem. Deiem que ens haviem de fer la proba, però mai trobavem el moment. Així que el 14 d'abril del 2012 a les 23h mentre el Josep dormia vaig anar al lavabo i me la vaig fer. Evidentment estava supernerviosa, realment és el minut més llarg de la meva vida però en quna vaig veure el resultat...em vaig paralitzar, el cor es movia a 200x minut pero el meu cos no es movia. No vaig sapiguer reaccionar, crec que vaig passar uns 5 minuts dreta mirant la prova, fins que vaig ser capaç d'anar a despertar el Josep. 

Pobre...quin despertar...el crido i li fotu la prova en tots el morrus. Encara no sé realment que és tot allò que se li deuria passar pel cap, però ell tampoc va sapiguer reaccionar. 

La resta de la nit no va cambiar gaire, si en vam parlar, serem pares, estem embaraçats, amb un somriure d'orella a orella, però res més. Vam continuar mirant la tele i poc després vam anar a dormir.

A l'endemà la cosa va cambiar. Per fi vam reaccionar, per fi vam exterioritzar tot allò que no vam ser capaços de fer la nit anterior, per fi...en Biel venia de camí, per fi un positiu.

És una sensació, un sentiment impossible d'explicar, és un cocktel molotov de pensaments, emocions,...vaja indescriptible.

No va ser el millor dia de la meva vida, però va ser la noticia mes esperada i més maca que podiem rebre.

I d'això ja en fa 1 any!!!

Un any de felicitat completa al vostre costat!!

Thaís