Sembla increïble, 1 any fa que vaig nèixer, qui ho diria que passaria tant ràpid, qui diria que passaria de ser un nadó tant petit i dormilega a un nen tant gran i espavilat en tan sols un any. La mama encara es pregunta en quin moment va perdre de vista el seu nadó i li vaig aparèixer jo, gatejant, casi caminant, fent petons i abraçades, rient de qualsevolcosa, perseguint-la per tota la casa, menjant el meu menjar i el seu, en quin moment vaig deixar de ser aquell nadó volnerable i em vaig convertir en el tiarron que sóc ja.
Ha estat un any ple, ple de moments, tiran la vista enrere em dono compte que no em parat ni un segon, tot han estat noves experiències, cada dia em llevava amb un nou per descobrir, cada dia una oportunitat d'aprendre i experimentar i vaja si ho he aprofitat.
El dia 25 vam celebrar amb la familia el meu aniversari, vaig bufar la meva primera espelma i vaig tastar el meu primer pastís. em van fer regals que casi no els hi vaig fer cas, ho sabeu que el paper de regal és super entretingut?
aquest va ser el meu primer pastís, fet per la mama!
LLavors el dia 27 vam fer la festa oficial d'aniversari, que van venir els amics i el padrins i més familia que es va apuntar a la festa. M'ho vaig passar genial, vaig alucinar amb tanta gent i globos i menjar i més PAPER DE REGAL!!!! Tot i que aquest cop si que els hi vaig fer més cas als regals i hi vaig estar jugant i tot.
Vaig acabar reventat i mentre jo ja me'n vaig anar a dormir la festa va continuar ben bé fins a mitja nit.
També us haig d'explicar una cosa molt curiosa que vaig fer el dia 24, encara no entenc el que vaig fer ni quina finalitat tenia, em van fer amagar-me a l'habitació i em van donar un bastó i tot seguit em van fer anar al menjador a donar-li cops de bastó a un manta que a sota hi amagava un tronc, la mama i els tiets cantaven ua canço i quan acabaven aixecaven la manta i hi havia cosetes a sota, això ho vam repetir unes quantes vegades i al final quan ja li agafava el gust el van dir PROU. En fi, potser hio entendré quan sigui una miqueta més gran.
Aquí teniu la foto que demostra que no entenia el que estava passant.
A tot plegat, també vaig anar a la revisió del pediatra, em va dir que sóc un nen molt gran i fort, que ja pc menjar de tot, no li vam dir però jo ja fa un parell de mesos que menjo de tot i em va dir que havia de tornar per posar-me una vacuna, jo no sé que és això però la mama em va dir que no m'agradaria.
Peso 11,600kg i medeixo 82cm.
BIEL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada