2 anys!!

Els dos anys estan siguent un cocktel molotov d'emocions. Has deixat de ser un bebé, ara ets un nen petit, un nen petit que encara no entén aquest món de bojos en el que vivim. Estas experimentant un munt de canvis al teu voltant, estas començant a entendre moltes coses que et passen i encara no saps com gestionar-ho. L'any va començar amb un gran canvi per tu, la teva mestra ve marxar de l'escola i en va aparèixer una de nova, ens va fer por al principi pero enseguida vam veure que va ser un canvi a millor, la Marta ha estat el millor que ens podia passar a l'escola bressol i t'ha acompanyat en tot moment i t'ha respectat moltissim. A partir de llavors tot va ser molt més fàcil,anaves content a l'escola i començaves a superar que la mama estigues fora treballant. Quan més ens acostavem a l'estiu mês ens posaves a prova, estas creant la teva personalitat i comences a demostrar el teu potencial emocional. Sent moltissimes coses per no saps ben bé que sents ni com expressar-ho, intentes comunicar-ho pero encara no saps posar paraules a allò que estas sentint, la mama et diu paraules molt extranyes, cada cop que que sent alguna cosa diferent la mama et diu una paraula molt extranya, tu no ho entens així que passes continues sentint una cosa diferent i no saps que és. Poc a poc comences a escoltar sovint aquestes paraules (nervios, enfadat, trist, content, espantat, cansat, frustrat,...) la mama te les repeteix sovint i comences a conectar les paraules amb els moments. Poc a poc et vas expresant millor, tens gustos bastant definits. 

Just abans d'acabar el curs et poses malalt, despres de visitar dos hospitals i dues consultes mediques acavem a Sant Joan de Déu ingressats anb una bronco-pneumònia. Ho passes molt malament, ho passem molt malament. Són dies molt durs que no vols tornar a repetir mai més. Et recuperes molt a poc a poc  pero ets valent i ho aconsegueixes. Quan tornem a l'escola ja està a punt d'acabar. La mama t'explicar el que passarà tot i que tu no ho entens. Arriba l'ultim dia i et dic que et despedeixis de la marta, tu ho fas com sempre pero aquest cop no diem "fins demà" sino diem "fins sempre" et dic que ja no tornarem mai més a aquesta escola i que li facis una abraçada molt forta a la Marta, ho fas, i marxem. Aquí s'acaba la teva gran primera etapa de la teva vida. Deixem l'escola bressol. Al setembre si tot va bé aniràs a l'escola de grans. Un altre gran canvi que ens fa molt de respecte. Pero ja ens prepararem per a a aquest canvi despres de l'estiu. Ara toca disfrutar de dos mesos de vacances en remull a la piscina, platja i fer moltes excursions a la muntanya. Disfrutar de poder estar junts. 

Ultimament quan entro a la teva habitació al matí sempre em dius " Hola mama!! Ja m'he despertat" i em fas una superabraçada de les teves.

Avui al matí has vingut corrents des de l'habitació fins la cuina on era jo cridant-me i m'has abraçat i m'has dit "m'he espantat".

Potser per a algú altre això no tindrà gaure importància pero per mi en té molta, és el fruit de molt esforç i perseverància.  

Per cert, l'estiu passat ja vam veure que t'encantava l'aigua, pero és que aquest estiu és un desfase total, no li tens cap por, t'encanta saltar a la piscina inclus t'aventures a treure't el xurro i intentar nedar tu sol. Si fos per tu estaries tot el dia a l'aigua. 

Aquests dos anys s'estan fent molt durs en molts moments pero tambe estan siguent preciosos i plens de grans moments. 

T'estimo fill.

(Biel 30 mesos: 15,5kg i 98cm) 

Mama