Hola!!!
Com molts sabreu, per no dir tots, els dia 25/12/2012 va ser el dia que vaig escollir per nèixer. Avui faig una setmana de vida i aprofito que ja hem agafat unes miques de forces la mama i jo per explicar-vos com va anar tot.
El dia 24 vam estar a casa els avis sopant i cagant el Tió i cap a les 3h de la matinada el papa i la mama van arribar a casa. Es van posar a dormir i de cop i volta a les 3:30h la mama va notar un dolor molt fort a la panxa i moltes ganes d'anar al lavabo, hi va anar i va tornar al llit, al cap de 5 min tornem-hi, el dolor i les ganes d'anar al lavabo, tornem al lavabo i cap al llit, per tercera vegada la mama torna al lavabo al cap de 5min, pensant que alguna cosa del sopar se li ha regirat, però a la quarta vegada la cosa canvia, 5min despres ja no te ganes d'anar al lavabo i la cosa fa més mal...
Desperta al papa : "no em trobo gaire bé" li diu. I la reacció inmediata del papa és vestir-se, agafar les claus del cotxe que té preparades a la tauleta de nit i dir "marxem".
La mama es posa riure i li diu "on vols que marxem? només he tingut 4 contraccions"
Però la cosa va anar a més, cada 5 minuts tornava aquell dolor tant intens i al final van decidir marxar cap a Barcelona a la Dexeus. El camí va ser etern, tants cops que l'havien fet i mai havia estat tant lluny l'hospital de casa.
Quan entrem el primer que fan es posar-li les corretges a la mama i un tacte. La resposta de la ginecologa és "et quedes estàs de part".
"No fotis!!!" pensa irònicament la mama que inmediatament demana l'epidural, QUIN GRAN INVENT!!
Vora les 10h del matí ja estavem tots preparats per a que jo sortís, la mama ja havia dilatat del tot i jo estava col·locadet, però en les habitacions contigues hi havia dues mamas més que tenien problemes i tots els metges van haver de marxar amb aquestes dues mamas així que nosaltres vam haver d'esperar una miqueta. a les 12:30h entra tot l'equip mèdic a l'habitació i ens anuncien que ens toca treballar, ara si.
La mama comença els pujos però sóc un nen molt gran i no hi ha manera de sortir així que no tenim més remei que fer servir els forceps. Així si, amb un pujo tinc el cap fora i amb un altre ja he sortit del tot.
Són les 13:02h del 25/12/2012 i acabo de nèixer!!
Per fi la mama i jo ens trobem cara a cara, després de nou mesos junts, per fi ens toquem físicament, la mama m'abraça i em fa petons, no para de mirar-me, em mira de dalt a baix, tot el que pasa al seu voltant ja no importa, ara només hi sóc jo. Jo ploro, no sé fer res més, només plorar i així expresso tot el que sento, una barreja de sensacions, fa fred, ha desaparegut el meu ambient cálid, humit i segur. Ara estic en un lloc nou i l'única cosa familiar que reconec és la mama, per sort no em separen d'ella, estic sempre a sobre seu i ella no deixa de parlar-me i abraçar-me. De cop i volta algú ens tapa, ara estem més abrigadets i el papa talla l'única conexió que queda ente la mama i jo, el codró umbilical.
Al cap d'una hora i mitja ens pujen a l'habitació. Ja tenim a tota la familia ansiosa per conèixem. Segueixo enganxat a la mama i no és fins al cap de tres hores d'haver nascut que em separen d'ella per netejar-me una mica, vestirme, pesar-me i medirme.
Sorpresa 4KG de nen i 53CM!!! Sóc un toro!! Normal que la mama no pugues treure'm ella sola.
Quan torno a l'habitació m'espera la familia, els avis, la besavia, i els tiets. Començo a corre pels braços de tots, tots estan contents, però jo només vull estar amb la mama, i només amb ella deixo de plorar.
amb la MAMA
amb el tiet POL
amb la tieta LAIA
amb el PAPA
A l'hospital ens hi estem tres dies ingressats, la mama ha de reuperar-se molt i li han de donar molta medicació i ferro. I el dia 28/12/2012 sortim de l'hospital cap a casa. Per fi, tots tres a casa junts i sols.
En el cotxe direcció a casa
Sorpresa a la porta de casa, el papa ens ha preparat un benvinguda!!
Ha estat una setmana extranya, ens hem hagut d'adaptar a aquesta nova vida, la mama no pot dormir, només fa que vigilra-me en el bressol, jo dormo molt i també menjo molt. Tenim ganes de sortir, però la mama encara no es troba bé. El papa en cuida molt, se n'ocupa practicament de tot. I anem passant els dies coneixent-nos mutuament.
Avui fa una setmana que la nostra vida va canviar radicalment i justa avui a les 13:02h la mama i jo tornavem a estar junts com el primer cop.
Que agustet que estem els dos junts
BIEL!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada