Tot el que ningú t'explica de l'embaraç, part i postpart

Hola!

Com veieu avui no escriu el Biel, escric jo. Volia deixar constància de algunes de les coses que m'he trobat, he sentit i he experimentat durant aquests mesos.

És ben sabut que un embaraç trastorna en tots els sentits a una dona, tan física, emocional o hormonalment. I és ben sabut per tots que qualsevol dona s'espera trobar aquests canvis i ,si més no, la gent del teu voltant s'encarrega de recordar-te'ls a cada moment. Però si que és cert, no se bne bé per quin motiu, mai hi ha una veritat absoluta, bé sigui per no volguer espantar o per l'oblit del pas del temps, la gent enmascara tots els signes i simptomes que una dona pot esperimentar durant aquests procés.

També és cert que jo afortunadament, no he patit gaires d'aquests tòpics de l'embaraç, he tingut un embaraç bastant tranquilet, però tot i així no deixaré d'explicar tot el que et pot passar, tal i com et pot passar.

Algunes de les coses les explicaré des de la pròpia experiència i d'altres des de l'experiència d'altres dones que hi han passat.

Començaré pel principi. Tothom té a la ment la imatge d'una dona en el lavabo amb un test d'embaraç positiu a les mans i mirant-se contenta al mirall tocant-se la panxa....MENTIDA...encara no he conegut cap dona que en aquest precís instant sigui capaç de fer tal cursileria davant del mirall.

Quan veus aquell positiu, ja sigui un embaraç buscat o trobat, el teu cos i la teva ment no són capaces de reaccionar a l'hora, mentre el teu cap està en una situació d'hiperactivitat, el teu cos és troba completament paralitzat i us asseguro que en l'ultima cosa que penses és en mirar-te al mirall i tocar-te la panxa.

Un altre tòpic és la frase: "aprofita aquests nou mesos que quan neixi el nen tot serà diferent"....MENTIDA...tot és diferent a partir del moment en que veus aquell positiu en el lavabo. Des de llavors, tot deixa de tenir importància, TOT, absolutament TOT, i l'únic que ocupa la teva ment és aquesta coseta que creix dins teus. Totes les accions de la teva vida desde llavors estaran marcades per aquest positiu.

El tema dels simptomes dels primers mesos...Marejos, Nausees, Vomnits.....matutins....matutins???

....MENTIDA....comences de bon matí i els pots tenir fins que et lleves a l'endemà al matí. És cert que jo d'aquesta part me'n he lliurat, però us asseguro que de matutins no en tenen res aquests simptomes. Si algú necessita pal·liar algun d'aquests simptomes, que m'ho digui que tinc alguns remeis que poden funcionar.

Un altre inconvenient, i això va per les mares joves. Quan comença a fer-se evident l'embaraç és necessari recorre a la roba premama per a poder vestir-te, perquè ja us podeu oblidar de posar-vos la vostre roba durant una bona temporada. El problema està en quan vas a comprar-te roba...No trobareu roba premama per dones menors de 50 anys!!! Tota la roba que puguin vendre en qualsevol botiga és lletja, curtre, apagada i de dona gran!!! Realment no hi ha roba premama "juvenil". Al principi recorres a les talles grans de la roba normal però arriba un punt en que ni aquesta et va bé i com no hagis aconseguit trobar quatre peces de roba decents, oblidat de tenir un look acord a la teva edat durant l'embaraç.

Ara destronaré el mite dels "antojos". Potser més d'una dona m'odiarà per això, jajaja, però és ben cert, no existeixen. No és una qüestió de vida o mort que aconsegueixis menjar allò que et ve de gust en aquell moment, però si que cal tenir en compte una cosa. El cos demana el que necessita, si tens un dèficit d'alguna vitamina t'ho farà saber, d'aquí allò de "jo vaig passar-me l'embaraç menjant tomaquet" o si li falta glucosa et farà menjar chocolata. Sempre allò que li sigui més fàcil per absorvir rapidament allò que li manca.

En quant al tema de prendre medicació durant l'embaraç....un altre tòpic que cal eliminar. Se que hi ha molta dona obsesionada amb que li pot perjudicar al nen però cal pensar en que si la mare no està bé el nen tampoc. Hi ha molta medicació i sobretot homeopàtica que es pot prendre durant l'embaraç. Personalment jo recomano tenir una coa ben a la bora i sobretot l'ultim trimestre "Almax" a mi m'ha salvat la vida i això que no he tingut cremor d'estomac cada dia durant tot el dia com algunes que conec. Gràcies a l'Almax he dormit   per la nit i he pogut menjar i fer vida normal.

En quant al tema d'ajudar a adelantar el part amb remeis de la iaia....MENTIDA....penseu que no hi ha RES, absolutament RES, que us pugui ajudar a adelantar el part o a provocar-vos'el en cas d'haver sortit de comptes. Parireu quan toqui i PUNT. No cal que mlgasteu temps ni diners en infusions de canyella o de fulla de frambuesa, en caminar i caminar fins a esgotar-vos, ni pujar i baixar escales, ni tenir relacions sexuals a punta pala, no menjar xocolata amb cava,....vaja res del que us puguin recomanar funciona, la criatura sortirà quan ella vulgui.El millor que podeu fer es passar-vos els ultims dies descansant i dormint i fent alguna passejadeta també, però sense excedir-vos perquè no us ajudarà més que a fer-vos més mal a l'esquena i els peus.

(Cal dir que jo vaig seguir un tractament homeopatic per ajudar a la dilatació, es segueix des de la setmana 37 fins el dia del part i haig de dir que em va anar genial, com sabreu vaig tenir un part molt curt i jo ja estaba dilatada de 2cm una setmana abans sense ni un dolor. Si algú vol que li passi el tractament que m'ho digui)

El tema del part. Hi ha tants mites....el millor que us puc dir és que no foteu ni cas a ningú. Cada part és diferent i sobretot no us enganyeu....FA MAL...per molt que us diguin que no o que "si es un moment" "tampoc és per tant"....FA MAL...i punto. us hi estareu més o menys estona però el rato que us hi estigueu...FA MAL!! I no és allò de "és com els dolors de recla però més forts"...MENTIDA...no hi ha cap dolor que s'assimili a aquest. No es pot explicar però no és com un dolor de recla i menys si us passa com a mi que vaig començar directament amb contraccions cada 5 min i sense pausa, se'm acabava una i començava l'altre.

Per mi, el millor invent que ha pogut fer l'home ha estat l'epidural, així que no dubteu.

Us haig de dir també que encara que no volgueu a partir del moment en que digueu que esteu embaraçades us trobareu un munt de gent del vostre entorn que es creurà amb el dret i el deure de donar-vos molts consells i de dir-vos com heu de fer les coses, encara que vosaltres no els hi demaneu. Sembla increïble com aquest fet afecta fins i tot a gent que no té fills però que misteriosament en saben molt de com criar-los. El millor que podeu fer és dir que si a tothom i fer el que us dongui la gana. 

I sobretot, NO heu de donar explicacions a NINGÚ de les decisions que preneu!!!

El tema postpart. En el meu cas a estat el pitjor de tot aquest procés. A mi ningú m'havia avisat del que em trobaria un cop hagués parit i la veritat és que és una cosa que no s'explica i no sé perquè.

Així que jo us poso en situació perquè sapigueu que us trobareu. En cas de cesarea suposos que tothom s'imagina que els punts i la ferida fan mal i la mare no pot fer certes coses els primers dies, però...que us penseu que passa amb un part natural? Doncs exactament el mateix. És més, és tal la incomoditat que sents amb els punts que l'unic que tens ganes és de plorar. Fan molt de mal i més si en portes per dins. Els punts de fora tiben, fan punxades, piquen i fan mal, però pots intentar aliviar-los però els de dins...són insoportables. Us dic que els primers 10 dies me'ls vaig passar practicament en la seva totalitat al llit. Penseu que per 30min que estava de peu tenia mal durant hores i a la nit el dolor es multiplicava per 3. Oblideu-vos de sentar-vos com les persones per menjar i sobretot oblideu-vos de disfrutar dels vostres fills els primers dies. Et sents impotent i inutil i a sobre sents un dolor que no alleuges amb res. La gent diu "els primers dies amb el teu fill són els pitjor perquè t'has d'acostumar a la nova vida"....MENTIDA...són els pitjors perquè estàs tant feta caldo que no pots no aixecar-te del llit per agafar el nen quan plora, quan vas al lavabo veus les estrelles, camines com un pato i a sobre la gent t'atabala que vol venir a conèixer el nen (cosa que us aconsello que pospongueu fins que us trobeu bé).

Jo personalment he utilitzat un sabó cicatritzant que es diu EPIXELLE (de venta en farmàcies) hi hem feia netejes cada 4hores i m'alleujava bastannt el dolor i després m'hi posava dues cremes un cop una i un cop l'altre, intercal·lant-les la BLASTOESTIMULINA i una de CALENDULA, la veritat és que són el millor que he pogut utilitzar, la calendula és refrescant i cicatritzant i la blastoestimulina és cicatritzant i antibiòtic. També us recomano que us pregueu uns minuts del dia per vosaltres us estireu al llit sense res, poseu una tovallola sota el cul us obriu de cames i deixeu que es ventilin els punts això us ajudarà a que s'assequin i caiguin i poseu-vos-hi gel per la inflamació, també us ajudarà amb el dolor.

Us dic també que durant l'embaraç notareu tot tipus de dolors a la panxa, són totalment normals així que no us emparanoieu com vaig fer jo. I si teniu qualsevol dubte que sapigueu que les embaraçades tenim carta blanca a l'hospital o sigui que si hi heu d'anar hi aneu tants cops com faci falta, sense estar-vos de res, és millor que us quedeu tranquiles per una tonteria que no que estigueu patint a casa per si tot va bé o no.

M'agradaria seguir escribint coses pero el deure de mare em crida....el BIEL ja em reclama el sopar, així que un altre dia continuaré escribint més coses.

Thaís